Homenatge a José Doménech.
El quiosc ‘El Cubano’ ha sigut des de 1945 un comerç de carrer molt pròxim a la gent.

Corria l’any 1945 quan José Doménech decidí deixar el seu treball en una peluqueria de València per a muntar un quiosc a Meliana. Va fer-ho, com ell diu, “per recomanació dels metges”. El nom del negoci no va ser difícil de trobar-lo en el sobrenom de la família heretat de son pare després de combatre en la Guerra de Cuba de 1898. El seu negoci va nàixer tenint la vocació de ser un comerç de carrer, pròxim a la gent, cosa que al llarg del temps li ha proporcionat moltes satisfaccions i molts amics. Des de la seua inauguració, el quiosc sempre ha estat situat en el punt d’encontre de l’avinguda Santa Maria i el carrer del Rei Jaume 1, una de les zones més transitades i visitades de Meliana, i on es troben tots aquells que vénen i van.
Quan es fundà el quiosc, el fill de José doménech tenia 7 anys. Després de la jubilació del seu pare ha estat al front del negoci durant molts anys, encara que hui és ja la tercera generació, representada per Rosa i Gemma Doménech, la que es troba al front del quiosc.
José Doménech recorda que, durant els anys quaranta del segle passat quan es va fundar el negoci, el producte estrela eren les llepolies. Han passat els anys i açò ha canviat. En l’actualitat periòdics, revistes, promocions,… ocupen una part important de les vendes.
‘El Cubano’ és una empresa familiar en la que la tercera generació aposta per ampliar les possibilitats de servici al públic i per les noves tecnologies. Hui és possible trobar revistes especialtzades, jocs d’atzar, llibres i en poc de temps serà possible comprar entrades de futbol i inclús de teatre.
En este dècim aniversari de FIMEL, l’Associació de Comerciants i Professionals de Meliana (MAC) li rendix homenatge per tota una vida dedicada al seu negoci i per haver contribuït a que Meliana siga hui un gran centre comercial.
Per la seua part, José Doménech vol agrair a tots les mostres d’afecte que sempre ha rebut. Prova d’això és que recentment ha estat ingressat en l’hospital durant dos mesos i el quiosc era un pelegrinatge constant d’amics i clients preguntant per ell. Com bé diu, “el que més tire en falta després de la meua jubilació és el tracte directe de la gent”.